La intel·ligència artificial ja forma part del món musical. Pot escriure lletres, generar melodies, produir beats i fins i tot crear portades en segons. El debat no és si existeix —perquè ja hi és— sinó si és ètic utilitzar-la dins d’un procés creatiu que sempre hem associat a l’expressió personal.
El cas de Rosalía: artesania vs algoritme
En un moment en què molts creadors experimenten amb IA, artistes com Rosalía han defensat públicament el valor del procés artesanal. La seva manera de treballar sempre ha estat vinculada a la investigació musical, la fusió cultural i el treball detallat en estudi.
En diverses ocasions ha deixat clar que aposta per la creació humana, per l’error, pel procés i per l’experimentació real. En el seu cas, la narrativa artística està molt lligada a l’autenticitat i al control creatiu. Això fa que molts fans valorin encara més que no delegui la seva obra a algoritmes.
La polèmica de Nico Miseria
Fa poc, Nico Miseria va estar envoltat de polèmica arran d’un vídeo que generava dubtes sobre l’ús d’intel·ligència artificial en el procés creatiu. Les xarxes no van trigar a reaccionar: alguns defensaven que experimentar amb noves eines és part de l’evolució artística, mentre que d’altres criticaven la falta de transparència.
El debat no era només tècnic, sinó emocional: els fans volen sentir que connecten amb una persona real, no amb un producte generat per software.
Yung Beef i la portada de Plugg 3 Ova 2
Un altre cas que va encendre la conversa va ser el de Yung Beef amb la portada de Plugg 3 Ova 2. Molts usuaris van assenyalar que la imatge semblava generada amb IA, cosa que va obrir un debat sobre l’ús d’aquestes eines en el disseny gràfic musical.
Aquí la polèmica no era només artística, sinó també laboral: què passa amb els dissenyadors i il·lustradors si les portades es generen automàticament? És competència deslleial? O és simplement una nova eina creativa?
Inspiració o substitució?
La línia és molt fina. Utilitzar IA per inspirar-se o provar idees pot ser una eina útil. El problema apareix quan l’artista delega completament la creació i només actua com a “curador” del que genera la màquina.
La música sempre ha estat emoció, experiència i relat personal. Si això desapareix, el producte pot sonar bé… però potser no dirà res.
Conclusions
La IA no és el problema. El problema és com i per a què s’utilitza. Casos com el de Rosalía, Nico Miseria o Yung Beef demostren que el públic està atent i que el debat és real.
La pregunta final és clara:
volem tecnologia que potenciï l’art… o art que amagui la manca de procés darrere la tecnologia?